FAQs DEL PARC TRAMUNTANA

El Golf de Roses és l’únic lloc de la costa catalana en el que resulta viable explotar el recurs eòlic marí, tant per les característiques batimètriques del fons marí com per les condicions de vent. És d’esperar que el Golf de Roses sigui identificat pel Ministeri de Transició Ecològica com un lloc prioritari per al desenvolupament de l’eòlica marina, al no haver-hi a Catalunya altres ubicacions que presentin les condicions adequades per a la implantació d’un parc d’aquestes característiques.

La realitat és que en altres llocs de la costa no hi ha vent suficient o, quan n’hi ha, com passa a l’entorn del Delta de l’Ebre, les limitacions derivades de la seva proximitat a la costa o la presència de figures de protecció ambiental impedeixen o comprometen la viabilitat del desenvolupament d’un parc eòlic marí.

Les directrius de la Unió Europea recomanen situar els parcs eòlics marins a, com a mínim, 8 km de la costa, amb la finalitat de reduir l’impacte paisatgístic. El Parc Tramuntana estarà situat, al punt més pròxim a la costa, a 14 km del Cap de Creus, pràcticament el doble de la distància recomanada. D’altra banda, la seva distància respecte a la Badia de Roses serà de 24 km, més de tres vegades la distància recomanada.

Inicialment, es va plantejar la seva instal·lació a 10 km del punt costaner més pròxim, òptima des del punt de vista tècnic, però en resposta a les consultes amb el territori i la preocupació mostrada pels seus efectes sobre la percepció del paisatge o la seva possible afecció als ocells que freqüenten els espais protegits litorals, es va modificar la proposta per a allunyar-lo 4 km més, buscant una solució de consens.

Tècnicament, donada la naturalesa flotant del parc, seria possible (encara que més costós) allunyar-lo encara més. Tanmateix, això implicaria situar-ho sobre una zona on l’afecció a l’activitat pesquera del Golf de Roses, essencial per a la viabilitat de la indústria pesquera de la regió, seria molt més significativa, per la qual cosa s’ha descartat aquesta possibilitat. En la localització actualment proposada per al parc s’ocupa una zona actualment declarada de veda, per la qual cosa l’afecció a caladors de pesca actuals és mínima.

Els estudis dels quals es disposa fins al moment, que analitzen l’impacte de parcs eòlics marins similars en l’activitat turística del litoral, han comprovat que la presència d’un parc eòlic marí, a una distància similar a la que es proposa, no ha tingut efectes negatius notables i que, en certs casos, fins i tot ha comportat una sèrie d’avantatges per a les poblacions pròximes. Alguns estudis indiquen que a Block Island (Rhode Island, EUA) el fet que s’hagi instal·lat el primer parc eòlic marí dels Estats Units, no sols no va afectar el turisme local, sinó que va suposar un nou atractiu per a l’illa amb efecte crida, malgrat la seva proximitat a la costa. A més, es va apreciar la generació de noves activitats relacionades amb el parc, com a visites amb vaixell prop del parc eòlic Marí, i l’increment de les pernoctacions. A Anglaterra, un estudi no va trobar evidència que l’execució d’un parc tingués impacte en el turisme, apuntant al fet que manté les tendències generals de la regió.

En tot cas, el possible impacte socioeconòmic del projecte és un aspecte clau en l’avaluació d’impacte ambiental, i per a poder-ho avaluar adequadament i preveure les mesures compensatòries necessàries per a neutralitzar-ho, s’estan desenvolupant estudis específics, particularitzats a les singularitats del litoral empordanès.

El parc eòlic s’ha projectat sobre una àrea que actualment està designada com de veda de pesca, amb la intenció de reduir al màxim l’impacte sobre l’activitat pesquera. Així mateix, s’ha evitat ocupar espais marítims en els quals pesca regularment la flota pesquera del Golf de Roses, que són principalment aquells espais lligats a la pesca del lluç, la gamba i el llagostí, alguns dels principals recursos amb els que compta la indústria local.

El Parc Tramuntana està en contacte permanent amb les confraries de pescadors de l’Alt Empordà, de forma que la ubicació actual del projecte s’ha definit sobre la base dels requisits i necessitats de la comunitat pesquera, i s’estan avaluant possibles compensacions econòmiques per a pal·liar els efectes que el parc pogués tenir sobre la seva activitat professional.

L’autoconsum elèctric, com a model de consum democràtic i de quilòmetre 0, també és un model que s’ha d’explorar i promoure, però per si sol no és suficient per a satisfer la demanda energètica de Catalunya. Els petits projectes eòlics i fotovoltaics, a més de les solucions d’autoconsum, permeten cobrir una part del consum, però resulten insuficients per a proveir grans ciutats o activitats amb alta demanda elèctrica, com succeeix amb gran part de la indústria.

Les anàlisis efectuades per l’Institut Català de l’Energia demostren que, en l’escenari més optimista, l’autoconsum només podrà cobrir el 50% de la demanda elèctrica catalana. En aquest sentit, la generació d’energia renovable a gran escala i l’autoconsum no són mútuament excloents, sinó precisament solucions complementàries i necessàries. Per a aconseguir el compliment d’objectius de lluita contra el canvi climàtic i cobrir el 100% de la demanda energètica amb energies renovables l’any 2050, tal com fixa la llei catalana de canvi climàtic, seran també necessàries instal·lacions d’alta capacitat com la del Parc Tramuntana.

A diferència dels ocells terrestres, la majoria de les espècies d’ocells marins volen a poca alçada per sobre del nivell de la mar, en un vol rasant. Els aerogeneradors estan dissenyats de tal forma que l’extrem inferior de la zona d’escombratge de les pales se situa a 25 metres sobre la superfície de la mar, deixant així un ampli marge per al vol d’aquests ocells i minimitzant el risc de col·lisió.

Sent conscients de la importància de la preservació de la riquesa ornitològica de l’Empordà, el Parc Tramuntana està en permanent contacte amb els responsables i tècnics dels tres parcs naturals de la zona (Cap de Creus, Aiguamolls de l’Empordà i Mongrí-Illes Medes), per a
proposar amb el seu assessorament les mesures necessàries per a reduir al màxim el possible impacte del parc en l’avifauna de la regió.

Un dels majors beneficis de l’eòlica marina flotant és el seu reduït impacte en els fons marins. Els aerogeneradors van instal·lats sobre plataformes flotants, que es fixen al fons marí amb un sistema d’àncores. Això fa que no sigui necessari realitzar perforacions per a instal·lar els pilots sobre els que habitualment es consoliden els aerogeneradors en altres parcs eòlics marins convencionals, reduint així al mínim els efectes negatius sobre els fons marins, i evitant a més importants impactes durant la fase de construcció, com el del soroll, que pot afectar espècies sensibles com els cetacis.

Pel que respecta a la fauna marina, el parc està situat a una distància prudencial de diverses àrees protegides, especialment del corredor de cetacis situat a l’est del parc, la qual cosa contribueix a minimitzar els efectes sobre espècies vulnerables. Així mateix els cables d’evacuació i els cables d’interconnexió van enterrats, fent que l’afecció a la fauna marina sigui molt reduïda.

Encara que el risc zero no existeix, els estudis disponibles sobre l’impacte de l’eòlica flotant confirmen que aquesta és relativament innòcua per a la fauna marina. A més, la limitació a la pesca i la navegació dins del recinte del parc, així com el disseny dels flotadors poden ser aspectes molt positius que contribueixin a la regeneració dels fons marins i de les poblacions de peixos, en eliminar altres pressions sobre aquests.

És cert que el vent, en passar per les pales dels aerogeneradors, produeix un so característic audible per a qualsevol persona que estigui situada a una distància relativament curta de la turbina. No obstant això, el parc se situarà, al punt més pròxim a terra, a més de 14 km de la costa. A aquesta distància, i depenent de les condicions meteorològiques, el soroll pot ser imperceptible, i en tot cas molt inferior als llindars de soroll màxim establerts en la legislació vigent.

És fals. Els aerogeneradors estan en funcionament entre el 75% y el 95% del temps, però generen diferents resultats en funció de la velocitat del vent. En ocasions, és necessari parar-los, ja sigui per manca o excés de vent, o per tal de realitzar-hi tasques de manteniment, entre altres motius. Malgrat això, un sol aerogenerador terrestre de 2 MW és capaç de produir energia suficient per a cobrir la demanda de 800 llars, y els aerogeneradors marins flotants de Parc Tramuntana seran gairebé vuit cops més potents. Son una font d’energia eficient, econòmica i renovable.

A nivell tècnic, no hi ha cap dubte sobre la viabilitat d’una instal·lació eòlica al Golf de Roses. La eòlica marina reposa sobre tecnologies de provada eficàcia, que s’utilitzen des de fa anys al Mar del Nord i al Mar Bàltic, amb vents de força igual o superior als vents del Mediterrani. En el cas de la eòlica marina flotant, hi ha experiències prèvies al Mar del Nord i a l’Atlàntic, dues zones sotmeses a unes condicions de vent i onatge extremes. El disseny de les plataformes i el seu ancoratge, així com els aerogeneradors, està adaptat a aquestes condicions de vent. Els anàlisis del recurs eòlic realitzats confirmen que les turbulències característiques de la tramuntana son compatibles amb els aerogeneradors d’última generació que preveiem utilitzar al Parc Tramuntana.

Prop del 90% de l’aerogenerador es compon de materials reciclables. La plataforma sol construir-se amb materials convencionals, com el formigó o l’acer, la torre de l’aerogenerador és d’acer, mentre que les pales estan fetes de polímers, com succeeix amb moltes embarcacions. A més a més, el sector està desenvolupament constantment noves solucions per tal de millorar la reciclabilitat de les pales. La llei espanyola estableix fins i tot un procediment concret per al desmantellament dels aerogeneradors un cop finalitza la seva vida útil, que permet recuperar la major part dels materials utilitzats per a la seva construcció.

En el cas dels aerogeneradors marins flotants, com els que s’utilitzaran a Parc Tramuntana, el fet que siguin flotants facilita molt el seu desmantellament, ja que n’hi haurà prou amb retirar els ancoratges i traslladar l’aerogenerador a port, on podrà ser desmuntat amb totes les garanties.